9. Estan tan lluny els meus caminsdels vostres,les vostres intencionsde les meves,com el cel és lluny de la terra.
10. »Tal com la pluja i la neucauen del cel i no hi tornen,sinó que amaren la terrai la fecunden,i la fan germinarfins que dóna llavor als sembradorsi pa per a aliment,
11. així serà la paraulaque surt dels meus llavis:no tornarà a mi infecunda.Realitzarà el que jo volia,complirà la missióque jo li havia confiat.»
12. Sortireu de Babilòniacridant de goig,i us conduiran en pau a casa vostra.En veure-us,les muntanyes i els turonsesclataran en crits d’alegria,i aplaudirantots els arbres del bosc.
13. En lloc d’espines creixerà el xiprer,en lloc d’ortigues, la murtra.L’anomenada del Senyor serà gran,un senyal perpetu, indestructible.