Antic Testament

Nou Testament

Isaïes 54:8-17 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

8. En un esclat d’indignacióet vaig amagar un moment la mirada,però ara t’estimo amb un amor etern.T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera.

9. »Faré com en els dies de Noè,quan vaig jurar que el diluvino inundaria més la terra.Ara et juro que no m’irritaréni t’amenaçaré mai més.

10. Ni que les muntanyes s’apartini se somoguin els tossals,el meu amor mai no s’apartarà de tu,no se somouràla meva aliança de pau.T’ho dic jo, el Senyor,el qui t’estima.»

11. «Pobra ciutat, batuda pel temporal,sense ningú que et consoli!Jo t’ajuntaré els carreusamb ungüent preciósi et donaré fonaments de safir.

12. Faré de robins els teus merlets,els teus portals, de brillants,i tota la muralla,de pedres precioses.

13. Jo, el Senyor,instruiré tots els teus fills,i viuran en una gran pau:

14. serà inamovible la teva justícia.Tindràs lluny l’opressió,no hauràs de témer res,la por no se t’acostarà.

15. Dins teu no viurà cap estrangerque no es faci dels meus;els qui resideixen enmig teues passaran a tu.

16. »Jo he creat el ferrerque atia els carbons de la fornali forja tota mena d’armes.Però jo he creat tambéel qui les ha de destruir.

17. Qualsevol arma forjada contra tuno servirà de res.I si algú t’acusa davant un tribunalfaràs que el tribunal el condemni.Aquesta és la sortque reservo als meus servents,jo sóc qui els fa triomfar.T’ho dic jo, el Senyor.»

Llegir capítol complet Isaïes 54