1. Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril,que no havies infantat.Esclata en crits de goig i celebra-ho,tu que no donaves a llum,perquè ara té més fills l’abandonadaque la dona amb marit,diu el Senyor.
2. Eixampla la teva tenda,que estenguin els teus envelats.No ho impedeixis.Allarga les cordesi reforça les estaques,
3. perquè creixeràsa dreta i esquerra;els teus fills heretaran altres nacionsi repoblaran ciutats abandonades.
4. No tinguis por,perquè no quedaràs avergonyida.No et sentis humiliada,que no seràs pascoberta d’ignomínia.Oblidaràs la vergonyaque vas passar de jovei no recordaràs mai més el deshonorque vas sofrir quan eres viuda.
5. Perquè el qui t’ha creat és espòs teu,el seu nom és «Senyor de l’univers».El qui t’allibera és el Sant d’Israel,anomenat «Déu de tota la terra».
6. El Senyor et crida com a una esposaabandonada i afligida.Diu el teu Déu:«Qui abandonarial’esposa de la joventut?
7. Et vaig abandonarsols per un moment,i ara et torno a prendreamb un amor immens.
8. En un esclat d’indignacióet vaig amagar un moment la mirada,però ara t’estimo amb un amor etern.T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera.
9. »Faré com en els dies de Noè,quan vaig jurar que el diluvino inundaria més la terra.Ara et juro que no m’irritaréni t’amenaçaré mai més.
10. Ni que les muntanyes s’apartini se somoguin els tossals,el meu amor mai no s’apartarà de tu,no se somouràla meva aliança de pau.T’ho dic jo, el Senyor,el qui t’estima.»
11. «Pobra ciutat, batuda pel temporal,sense ningú que et consoli!Jo t’ajuntaré els carreusamb ungüent preciósi et donaré fonaments de safir.