5. Però ara, ho dic jo, el Senyor, s’han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigents protesten i constantment menyspreen el meu nom. Ho dic jo, el Senyor.
6. Per això el meu poble coneixerà aviat qui sóc jo. Aquell dia ho sabrà, perquè jo mateix, el qui parlava, sóc aquí.»
7. Que en són, de bonics,per les muntanyesels peus del missatger de bones novesque anuncia la pau i la felicitat,que anuncia la salvaciói diu a la ciutat de Sió:«El teu Déu ja regna!»
8. Criden els teus sentinelles,alcen la veu,tots junts criden de goigquan veuen amb els seus ullsque el Senyor torna a Sió.
9. Esclateu totes alhora en clams de joia,ruïnes de Jerusalem:el Senyor ha consolat el seu poble,ha alliberat Jerusalem.
10. Als ulls de tots els poblesel Senyor ha estès el seu sant braç,i d’un cap a l’altre de la terratothom veuràla salvació del nostre Déu.
11. Fora, fora, sortiu de Babilònia!No toqueu res d’impur,sortiu-ne purificatsenduent-vosels paraments sagrats del Senyor.
12. Ara no sortireu corrents,no fugireu en desbandada,perquè el Senyor us anirà al davant,i la vostra rereguardaserà el Déu d’Israel.
13. «El meu servent triomfarà,serà enlairat, enaltit,posat molt amunt.
14. Així com tothoms’horroritzava de veure’l–ja que, de tan desfigurat,ni tan sols semblava un homei no tenia res d’humanala seva presència–,
15. així també ell purificaràtots els pobles.Els reis no sabran què dir,quan veuran allòque mai no s’havia contati comprendran allòque mai no havien sentit.»