1. Desvetlla’t, desvetlla’t, Sió;posa’t els vestits més esplèndids,Jerusalem, ciutat santa!Els pagans, gent impura,no entraran mai mésdins els teus murs.
2. Treu-te la pols del damunt,alça’t i asseu-te al tron, Jerusalem!Sió, ciutat captiva,s’han desfet els lligams del teu coll!
3. Això diu el Senyor:«De franc vau ser venutscom a esclaus,i sense pagar res sereu alliberats.»
4. Això diu el Senyor Déu: «Al principi el meu poble va baixar a Egipte per residir-hi com a immigrant. Al final, els assiris l’han oprimit.
5. Però ara, ho dic jo, el Senyor, s’han endut de franc el meu poble. Què hi tinc a veure, jo? Els seus dirigents protesten i constantment menyspreen el meu nom. Ho dic jo, el Senyor.
6. Per això el meu poble coneixerà aviat qui sóc jo. Aquell dia ho sabrà, perquè jo mateix, el qui parlava, sóc aquí.»
7. Que en són, de bonics,per les muntanyesels peus del missatger de bones novesque anuncia la pau i la felicitat,que anuncia la salvaciói diu a la ciutat de Sió:«El teu Déu ja regna!»
8. Criden els teus sentinelles,alcen la veu,tots junts criden de goigquan veuen amb els seus ullsque el Senyor torna a Sió.
9. Esclateu totes alhora en clams de joia,ruïnes de Jerusalem:el Senyor ha consolat el seu poble,ha alliberat Jerusalem.