3. M’ha dit: «Ets el meu servent;en tu, Israel,faig resplendir la meva glòria.»
4. Jo pensava: «M’he cansat en va,he consumit per no resles meves forces.»Però el Senyor té a les mansla meva causa,el meu Déu m’ha guardatla recompensa.
5. Ara ha parlat el Senyor,ell que m’ha formatdes del si de la mareperquè fos el seu servent,perquè fes tornar cap a ellel poble de Jacobi aplegués Israel al seu voltant.Als ulls del Senyor jo sóc preciós;el meu Déu és la meva força.
6. M’ha dit: «És massa pocque siguis el meu serventper a restablir les tribus de Jacobi fer tornar els supervivents d’Israel.Jo t’he fet llum de les nacionsperquè portis la meva salvaciód’un cap a l’altre de la terra.»
7. Això diu el Senyor,el Redemptor i Sant d’Israel,al menyspreat, a l’avorrit de les nacions,al servent dels opressors:«Els reis, en veure’t, s’aixecaran,els governantses prosternaran davant teuper respecte al Senyor, que és fidel,al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»
8. Això diu el Senyor:«T’he escoltat a l’hora favorable,t’he ajudat el dia de la salvació.T’he reservat i et destinoa ser aliança del poble,a restaurar el país,a repartir les heretats devastades,
9. a dir als empresonats:“Veniu a fora”,i als qui viuen a la fosca:“Sortiu a la llum.”Pasturaran per tots els caminsi trobaran pastures en tots els rasos;
10. no passaran fam ni set,no els farà malel sol ni la xardor,perquè els guiaràel qui se’n compadeixi els conduiràa les fonts d’aigua.
11. Convertiré les muntanyes en camins,quedaran anivellades les meves rutes.
12. Mireu com arriben de lluny!Uns vénen del nord i de ponent;altres, de les fronteres d’Etiòpia.»
13. Cel, clama amb entusiasme;celebra-ho, terra;muntanyes, esclateu en crits de goig,perquè el Senyor consola el seu poblei es compadeix dels afligits.
14. Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,el meu Déu s’ha oblidat de mi.»
15. El Senyor li respon:«¿Pot oblidar-se una maredel seu infantó,pot deixar d’estimarel fill de les seves entranyes?Però, ni que alguna l’oblidés,jo mai no t’oblidaria.
16. Et duc gravadaa les palmes de les mans,tinc sempre presents els teus murs.
17. »Els qui ara et construeixens’afanyen mésque els teus destructors;ja són lluny els qui et devastaven.
18. Alça els ulls i mira al teu voltant:tots aquests s’apleguenper venir cap a tu.Jo, el Senyor, ho afirmo,tan cert com visc:Ells seran l’ornament dels teus vestits,i tu te’n guarniràs com una núvia.
19. Eres tota ruïna i desolació,un país devastat,però ara ja ets massa estretaper a encabir tots els teus habitants;ja s’han allunyatels qui t’havien destruït.