5. Asseu-te en silenci,amaga’t a la fosca,capital de Caldea;has perdut per sempre el títolde “Senyora de reialmes”.
6. Jo estava indignatcontra el meu poble,la meva heretat, i la vaig profanar;quan els vaig deixar caurea les teves mans,tu els vas tractarsense gens de pietat,vas aclaparar els vellsimposant-los el teu jou.
7. Deies: “Sóc eterna,dominaré el món per sempre més.”No sospitaves què havia de passar,no recelavesde la fi que t’esperava.
8. Doncs ara escolta, disbauxada,tu que seus refiada en el teu troni penses dintre teu:“Fora de mi no hi ha ningú.No quedaré viudani perdré mai els fills.”
9. Doncs bé, totes dues desgràcieset cauran de cop i en un sol dia:perdràs els fills i quedaràs viuda.No et valdran de resles teves infinites bruixeriesni els teus innombrables encanteris.
10. Et senties segura en la teva maldati pensaves que ningú no et veia.Però la teva destresa i el teu saberet feien perdre el seny,mentre pensaves dintre teu:“Fora de mi no hi ha ningú.”
11. Et caurà al damunt una desgràciaque no podràs preveure,un desastre que no podràs conjurar;d’improvís seràs assoladacom ni tan sols imaginaves.