1. Això diu el Senyor a Cir,el seu ungit,a qui ha donat la mà,per sotmetre-li les nacionsi desarmar els reis,per obrir davant d’ellles portes de les ciutats,les portes que no es tancaran:
2. «Jo mateix aniré davant teuper aplanar-te les collades,per esbotzar les portes de bronzei partir els forrellats d’acer.
3. Et donaré tresors secrets,riqueses amagades;així sabràs que jo sóc el Senyor,el Déu d’Israel,que et crida pel teu nom.
4. Per amor del meu servent,el poble de Jacob,d’Israel, el meu elegit,et crido pel teu nom.T’he fet aquest honor,a tu que no em coneixes.
5. Jo sóc el Senyor,i no n’hi ha d’altre.Fora de mi no hi ha cap Déu.T’he fet prendre les armes,a tu que no em coneixes,
6. perquè tothom sàpiga,de llevant fins a ponent,que fora de mi no hi ha ningú.Jo sóc el Senyor, i no n’hi ha d’altre.
7. Jo formo la llum i creo la tenebra,dono la felicitat i creo la desgràcia.Jo, el Senyor, faig tot això.
8. »Cel, deixa caure la rosada,i que els núvolsfacin ploure la justícia.Que la terra s’obriper fer néixer la salvaciói que la justícia germini alhora.Jo, el Senyor, he creat tot això.»
9. Ai de l’home,pobra gerra de terrissa,que gosa discutiramb el qui l’ha format!¿És que l’argila pot dir al terrisser:«Què fas!Has esguerrat la teva obra!»?
10. Ai del qui diu al pare:«Què has engendrat?»,o a la seva mare: «Què has infantat?»