14. De qui necessita parersper a saber si obra amb encert?Qui li pot ensenyar el coneixement?Qui li mostraràel camí de la intel·ligència?
15. Les nacions són com una gotaque s’escorre d’un poal,valen tant com grans de polsa la balança.Els qui viuen lluny, a les illes,no pesen més que un tel.
16. Amb tot el Líban no en té prouper a fer foc,ni els seus animals li bastarienper a un holocaust.
17. Davant d’ell els pobles són no res,no compten mésque el caos o la buidor.
18. Amb qui voleu comparar Déu?Quina imatge se li pot assemblar?
19. Un ídol? L’ha fos un artesà,un orfebre el recobreix d’ori l’adorna amb filigranes de plata.
20. El qui no és prou ricper a despeses com aquesta,en té prou d’escollir un troncque no es podreixii cercar un bon escultorque li faci un ídol que s’aguanti.
21. ¿No ho sabeu, no ho heu sentit,no ha estat anunciat des del principi,no heu entès com se sosté la terra?
22. És gràcies al qui té el tronsobre la volta del cel.Els homes, des d’allí,semblen formigues.Ell ha estès el cel com tela fina,l’ha desplegatcom una tenda on habitar.
23. Redueix a no res els amos del món,aniquila els poderosos de la terra:
24. a penes els planten,a penes els sembren,a penes rebroten les soques tallades,que ell hi bufa al damunt i s’assequen,i la terbolina se’ls emportacom la palla.
25. Diu el Déu sant:«A qui em compararíeuque fos com jo?»
26. Alceu els ulls al celi mireu qui ha creat l’estol dels astres,qui els fa sortir, d’un a un,i els crida cada un pel seu nom.És tan gran la seva forçai ferm el seu poder,que mai no en falta cap.