1. «Consoleu,consoleu el meu poble»,diu el vostre Déu.
2. «Parleu al cor de Jerusalemi anuncieu-lique s’ha acabat la seva servitud,que li ha estat perdonada la culpa,que ha rebut del Senyor doble pagaper tots els seus pecats.»
3. Escolteu una veu que crida:«Prepareu en el desertel camí del Senyor,aplaneu en l’estepauna ruta al nostre Déu.
4. S’alçaran les fondalades,s’abaixaran les muntanyes i els turons,el terreny escabrós serà una plana,i la serralada, una ampla vall.
5. Llavors apareixeràla glòria del Senyor,i tothom veurà alhoraque el Senyor mateix ha parlat.»
6. Una veu diu:«Fes una crida!»I una altra respon:«Quina crida he de fer?»«Proclamaque els homes són tots herbai que la seva bondatés com la flor dels camps:
7. l’herba s’asseca i la flor es marceixaixí que bufa l’alè del Senyor.Ben cert, el poble és com l’herba!
8. L’herba s’asseca i la flor es marceix,però la paraula del nostre Déudura per sempre.»
9. Puja en una muntanya ben alta,tu que portes bones noves a Sió;alça ben forta la veu,tu que portes bones noves a Jerusalem.Crida, no tinguis por!Digues a les viles de Judà:«Aquí teniu el vostre Déu!
10. El Senyor Déu arriba amb poder,amb la força del seu braçdomina tota cosa.L’acompanya el fruitde la seva victòria,el precedeixen els seus trofeus.
11. Com un pastor ell pastura el seu ramat:l’aplega amb el seu braç,porta al pit els anyells,guia les ovelles que crien.»
12. Qui ha mesurat les aigüesamb la mà?Qui ha amidat el celamb el palmell?Qui ha encabit en una mesuratota la pols de la terra?Qui ha pesat amb les balancesles muntanyes i els turons?
13. Qui pot abastar l’esperit del Senyor?Qui podrà suggerir-li bons consells?
14. De qui necessita parersper a saber si obra amb encert?Qui li pot ensenyar el coneixement?Qui li mostraràel camí de la intel·ligència?
15. Les nacions són com una gotaque s’escorre d’un poal,valen tant com grans de polsa la balança.Els qui viuen lluny, a les illes,no pesen més que un tel.