22. El Senyor, doncs, anuncia això contra ell:»La ciutat de Sió et menysprea,es mofa de tu;Jerusalem es riu de tubrandant el cap.
23. Qui has insultat? Qui has injuriat?Contra qui has alçat la veui aixecat, altiva, la mirada?Contra el Sant d’Israel!
24. T’has valgut dels teus oficialsper a insultar el Senyor.»Tu dius: ‘Amb l’estoldels meus carroshe pujat al cim de les muntanyes,als llocs inaccessibles del Líban,per tallar els cedres més altsi els millors xiprers.Arribaré al darrer dels seus cims,al seu bosc més frondós.
25. He excavat i obert mines i pous,i n’he begut les aigües;he eixugat, només posant-hi els peus,tots els canals d’Egipte.’
26. »¿No ho sabies tu, Sennaquerib,que vaig decidir fa tempsaixò que he fet,que ho havia planejat de feia diesi ara ho he complert?Per això les ciutats fortificadess’han convertit en munts de ruïnes.
27. Els seus habitants, impotents,esglaiats i confosos,són com l’herba dels camps,com plantes tendreso com l’herbei dels terratsque el vent del desert abrusa.
28. Jo ho sé tot, de tu:si t’aixeques o si t’asseus,si vas a la guerra o si en tornes,i si t’enrabies contra mi.
29. Cert, tu t’has enrabiat,i jo he sentit les teves insolències.Per això et posaré l’anella al nasi la brida a la boca,i et faré tornarpel camí per on has vingut.
30. »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l’any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l’any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits.
31. Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit,
32. perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l’amor ardent del Senyor de l’univers.