19. i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir.
20. Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic.
21. Isaïes, fill d’Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge:– Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: “Tu, provocat per Sennaquerib, rei d’Assíria, has fet aquesta pregària.
22. El Senyor, doncs, anuncia això contra ell:»La ciutat de Sió et menysprea,es mofa de tu;Jerusalem es riu de tubrandant el cap.
23. Qui has insultat? Qui has injuriat?Contra qui has alçat la veui aixecat, altiva, la mirada?Contra el Sant d’Israel!
24. T’has valgut dels teus oficialsper a insultar el Senyor.»Tu dius: ‘Amb l’estoldels meus carroshe pujat al cim de les muntanyes,als llocs inaccessibles del Líban,per tallar els cedres més altsi els millors xiprers.Arribaré al darrer dels seus cims,al seu bosc més frondós.
25. He excavat i obert mines i pous,i n’he begut les aigües;he eixugat, només posant-hi els peus,tots els canals d’Egipte.’
26. »¿No ho sabies tu, Sennaquerib,que vaig decidir fa tempsaixò que he fet,que ho havia planejat de feia diesi ara ho he complert?Per això les ciutats fortificadess’han convertit en munts de ruïnes.