Antic Testament

Nou Testament

Isaïes 33:9-20 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

9. La terra està trista i esllanguida,el Líban és mústic i ressec,Saron sembla una estepa,els boscos de Basan i del Carmelhan quedat sense arbres.

10. «Doncs ara m’alçaré –diu el Senyor–,ara m’aixecaré, ara seré enaltit.

11. Concebreu palla i infantareu rostoll;el vostre propi bufatiarà el foc que us consumirà.

12. I els altres pobles seran calcinatscom s’abranda l’argelagaque han tallat.

13. Escolteu, els de lluny, això que he fet,i els de la vora,reconeixeu el meu poder.»

14. A Sió els pecadors s’han esfereït,els injustos tremolen de por:«Qui de nosaltres pot viuredins aquest foc que devora?Qui de nosaltres pot estar-sea les flames eternes?»

15. El qui obra amb justíciai diu la veritat,el qui refusa d’enriquir-seamb violènciesi no es deixa compraramb obsequis,el qui no fa cas de propostes criminalsi acluca els ullsper no mirar la maldat.

16. Aquest home residirà a les altures,viurà segur en castellsdalt de les roques.Tindrà el pa de franci l’aigua no li faltarà.

17. Els teus ulls veuran el reien la seva esplendori contemplaran el paísd’un cap a l’altre.

18. Tot recordant terrors passats, diràs:«On és ara el qui comptava?On és el qui cobrava?On és el qui vigilavales fortificacions?»

19. No hauràs de veure mésel poble arrogantde llengua incomprensible,de parlar ridícul que ningú no entén.

20. Contempla Sió,la ciutat de les nostres festes!Els teus ulls veuran Jerusalem,estatge tranquil, tenda incommovible:no li arrencaran mai més les estaquesni en deslligaran una sola corda.

Llegir capítol complet Isaïes 33