7. Els més valentss’exclamen pels carrers,els missatgers de pauploren amargament:
8. «No passa ningú pels camins,les rutes són desertes;han violat l’aliança,trepitgen els testimonisi no respecten ningú.»
9. La terra està trista i esllanguida,el Líban és mústic i ressec,Saron sembla una estepa,els boscos de Basan i del Carmelhan quedat sense arbres.
10. «Doncs ara m’alçaré –diu el Senyor–,ara m’aixecaré, ara seré enaltit.
11. Concebreu palla i infantareu rostoll;el vostre propi bufatiarà el foc que us consumirà.
12. I els altres pobles seran calcinatscom s’abranda l’argelagaque han tallat.
13. Escolteu, els de lluny, això que he fet,i els de la vora,reconeixeu el meu poder.»
14. A Sió els pecadors s’han esfereït,els injustos tremolen de por:«Qui de nosaltres pot viuredins aquest foc que devora?Qui de nosaltres pot estar-sea les flames eternes?»
15. El qui obra amb justíciai diu la veritat,el qui refusa d’enriquir-seamb violènciesi no es deixa compraramb obsequis,el qui no fa cas de propostes criminalsi acluca els ullsper no mirar la maldat.
16. Aquest home residirà a les altures,viurà segur en castellsdalt de les roques.Tindrà el pa de franci l’aigua no li faltarà.
17. Els teus ulls veuran el reien la seva esplendori contemplaran el paísd’un cap a l’altre.
18. Tot recordant terrors passats, diràs:«On és ara el qui comptava?On és el qui cobrava?On és el qui vigilavales fortificacions?»