4. La gent es llança sobre el botícom una plaga de llagosta,s’hi abraonencom un núvol de saltarel·les.
5. El Senyor és excels,resideix a les altures;omple Sió de dret i de justícia
6. i fa segura la teva vida.Qui és savi i coneix Déu,té la riquesa que salva:venerar el Senyor és el seu tresor.
7. Els més valentss’exclamen pels carrers,els missatgers de pauploren amargament:
8. «No passa ningú pels camins,les rutes són desertes;han violat l’aliança,trepitgen els testimonisi no respecten ningú.»
9. La terra està trista i esllanguida,el Líban és mústic i ressec,Saron sembla una estepa,els boscos de Basan i del Carmelhan quedat sense arbres.
10. «Doncs ara m’alçaré –diu el Senyor–,ara m’aixecaré, ara seré enaltit.
11. Concebreu palla i infantareu rostoll;el vostre propi bufatiarà el foc que us consumirà.
12. I els altres pobles seran calcinatscom s’abranda l’argelagaque han tallat.
13. Escolteu, els de lluny, això que he fet,i els de la vora,reconeixeu el meu poder.»
14. A Sió els pecadors s’han esfereït,els injustos tremolen de por:«Qui de nosaltres pot viuredins aquest foc que devora?Qui de nosaltres pot estar-sea les flames eternes?»
15. El qui obra amb justíciai diu la veritat,el qui refusa d’enriquir-seamb violènciesi no es deixa compraramb obsequis,el qui no fa cas de propostes criminalsi acluca els ullsper no mirar la maldat.