2. Senyor, compadeix-te de nosaltres,en tu posem l’esperança.Sigues cada matíla nostra força,salva’ns a l’hora del perill.
3. Els pobles fugenquan s’acosta la teva remor,les nacions es dispersenquan t’aixeques.
4. La gent es llança sobre el botícom una plaga de llagosta,s’hi abraonencom un núvol de saltarel·les.
5. El Senyor és excels,resideix a les altures;omple Sió de dret i de justícia
6. i fa segura la teva vida.Qui és savi i coneix Déu,té la riquesa que salva:venerar el Senyor és el seu tresor.
7. Els més valentss’exclamen pels carrers,els missatgers de pauploren amargament:
8. «No passa ningú pels camins,les rutes són desertes;han violat l’aliança,trepitgen els testimonisi no respecten ningú.»
9. La terra està trista i esllanguida,el Líban és mústic i ressec,Saron sembla una estepa,els boscos de Basan i del Carmelhan quedat sense arbres.
10. «Doncs ara m’alçaré –diu el Senyor–,ara m’aixecaré, ara seré enaltit.
11. Concebreu palla i infantareu rostoll;el vostre propi bufatiarà el foc que us consumirà.
12. I els altres pobles seran calcinatscom s’abranda l’argelagaque han tallat.
13. Escolteu, els de lluny, això que he fet,i els de la vora,reconeixeu el meu poder.»
14. A Sió els pecadors s’han esfereït,els injustos tremolen de por:«Qui de nosaltres pot viuredins aquest foc que devora?Qui de nosaltres pot estar-sea les flames eternes?»
15. El qui obra amb justíciai diu la veritat,el qui refusa d’enriquir-seamb violènciesi no es deixa compraramb obsequis,el qui no fa cas de propostes criminalsi acluca els ullsper no mirar la maldat.