1. Ai de Samaria, la corona superbadels embriacs d’Efraïm!El seu esplèndid ornamentsón ara flors marcidesesteses sobre una vall de fartaners,de gent destrossada pel vi.
2. Vet aquí un home fort i poderósque ve de part del Senyor.Ve com una pedregada,com una tempesta devastadora,com una pluja torrencialque fa desbordar les aigües.D’un cop de màtirarà a terra la ciutat.
3. La corona superbadels embriacs d’Efraïmserà trepitjada per terra;
4. l’esplèndid ornamentes convertirà en flors marcidesesteses sobre una vall de fartaners.Serà com una figa primerenca:el primer que la veu,tot just la cull, se l’empassa.
5. Aquell dia, el Senyor de l’universserà ell mateix corona d’ornamenti diadema esplèndidaper a la resta del seu poble.
6. Ell donarà un esperit de justíciaals qui seuran al tribunal,i valor als qui rebutjaranl’atac de l’enemica les portes de la ciutat.
7. N’hi ha que de tant de vis’entrebanquen,fan tentines de tanta beguda:són sacerdots i profetesels qui s’entrebanquen de tant beure.El vi els consumeix,la beguda els fa tentinejar.S’entrebanquen amb les visions,ensopeguen quan donen sentències.
8. Totes les taules són plenes de vòmits,no hi ha net ni un racó.
9. Em diuen: «A qui vol ensenyaraquest la doctrina?A qui vol explicar revelacions?A criatures deslletades?Als qui tot just han desmamat?
10. Escolteu-lo:“P-a-pa, p-a-pa,t-a-ta, t-a-ta,una mica aquí, una mica allà.”»
11. Doncs ara el Senyorparlarà a aquest pobleper boca d’una gent escarnidorai en una llengua estrangera.
12. Ell els havia dit:«Aquí trobareu repòs,feu reposar els cansats;és un recer tranquil.»Però ells no han volgut escoltar.