9. De nit et desitjo amb tota l’ànima,a l’alba et cerco del fons del cor.Quan executes a la terrales teves decisions,els habitants del mónaprenen a ser justos.
10. Si concedissis gràcia als dolents,mai no aprendrien a fer el bé;farien el malentre gent irreprensible,no reconeixerienla teva grandesa, Senyor.
11. Ells no s’adonen, Senyor,que la teva mà els amenaça.Que vegin, avergonyits,amb quin amor ardentdefenses el teu poble.Els devorarà aquell focque devora els teus enemics.
12. Senyor, dóna’ns la pau;el fruit mateix del nostre treballés obra teva.
13. Senyor, Déu nostre,uns altres amos ens han dominat,però nosaltres tan sols volemproclamar el teu nom.
14. Aquells ara són morts,no tornaran a viure;són ombres, no s’aixecaran més.Tu els has judicat i exterminat,sense deixar-ne cap record.
15. Però tu, Senyor, has fet créixeraquest poble;l’has fet créixer,li has mostrat la teva glòria,has eixamplatles fronteres del seu territori.
16. En el perill, Senyor, recorrien a tu.Mormolaven una pregàriaquan els afligia el teu càstig.
17. Hem estat, Senyor, davant teu,com la dona a punt d’infantarque, en els seus dolors,crida i es retorça.
18. Hem patit dolors com ella,però no hem infantat res.No hem portat la salvació al paísni nous habitants al món.
19. Que visquin els teus morts, Senyor,que ressuscitin les seves despulles!Vosaltres que jaieu a la pols,desvetlleu-vos i crideu de goig:la teva rosada, Senyor,és rosada de llum,i el país de les ombres infantarà.
20. Poble meu, corre,entra a casa teva,tanca-t’hi amb pany i clau,amaga-t’hi un moment,fins que passi de llargla indignació del Senyor.
21. Ell sortirà del lloc on resideixper castigar els crimsdels habitants de la terra.La terra no encobrirà la sang vessadani amagarà mai més cap víctima.