15. Però tu, Senyor, has fet créixeraquest poble;l’has fet créixer,li has mostrat la teva glòria,has eixamplatles fronteres del seu territori.
16. En el perill, Senyor, recorrien a tu.Mormolaven una pregàriaquan els afligia el teu càstig.
17. Hem estat, Senyor, davant teu,com la dona a punt d’infantarque, en els seus dolors,crida i es retorça.
18. Hem patit dolors com ella,però no hem infantat res.No hem portat la salvació al paísni nous habitants al món.
19. Que visquin els teus morts, Senyor,que ressuscitin les seves despulles!Vosaltres que jaieu a la pols,desvetlleu-vos i crideu de goig:la teva rosada, Senyor,és rosada de llum,i el país de les ombres infantarà.
20. Poble meu, corre,entra a casa teva,tanca-t’hi amb pany i clau,amaga-t’hi un moment,fins que passi de llargla indignació del Senyor.
21. Ell sortirà del lloc on resideixper castigar els crimsdels habitants de la terra.La terra no encobrirà la sang vessadani amagarà mai més cap víctima.