1. Aquell dia, en el país de Judàcantaran aquest càntic:«Tenim una ciutat fortificada,amb muralles i baluardsque la salven.
2. Obriu les seves portesi hi entrarà un poble just,que guarda la fidelitat
3. i manté ferm el seu cor.El guardes en pauperquè confia en tu, Senyor.
4. Confieu sempre en el Senyor,que és la roca eterna.
5. Ell abat els qui habiten dalt als cims,arrasa la ciutat inaccessible,l’arrasa fins a terra,l’ajeu a la pols.
6. Els peus dels pobres la trepitgen,els febles hi passen pel damunt.»
7. El just troba un camí pla:li fas planera la ruta.
8. Seguir el camíde les teves decisionsens dóna esperança en tu, Senyor.La nostra ànima es deleixpel teu nom i el teu record.
9. De nit et desitjo amb tota l’ànima,a l’alba et cerco del fons del cor.Quan executes a la terrales teves decisions,els habitants del mónaprenen a ser justos.
10. Si concedissis gràcia als dolents,mai no aprendrien a fer el bé;farien el malentre gent irreprensible,no reconeixerienla teva grandesa, Senyor.
11. Ells no s’adonen, Senyor,que la teva mà els amenaça.Que vegin, avergonyits,amb quin amor ardentdefenses el teu poble.Els devorarà aquell focque devora els teus enemics.