2. Tindran la mateixa fiel sacerdot i el poble,l’amo i l’esclau,la mestressa i la serventa,el venedor i el comprador,el prestador i el qui manlleva,el creditor i el deutor.
3. La terra serà del tot arrasada,del tot saquejada.El Senyor mateixha dictat aquesta sentència.
4. La terra decau esllanguida,el món es marfon i decau,els cims de la terra llangueixen.
5. La gent ha profanatla terra on habita:ha desobeït les lleis,ha violat els preceptes,ha trencat l’aliança eterna.
6. Per això la maledicciódevora la terra,i els seus habitants en porten la pena;per això minven els qui l’habiten,ja hi queda poca gent.
7. El most s’ha perdut,s’han esllanguit els ceps.Els amics de diversionsara gemeguen.
8. L’alegria dels tamborinsi la bullícia dels balladorss’han acabat;han emmudit les cítares joioses.
9. No se senten cançons de taverna,els bevedors troben amargala beguda.
10. La ciutat, deserta, és una ruïna,les cases tenen obstruïda l’entrada.
11. Pels carrers la gent s’exclamaperquè no hi ha vi,s’han eclipsat les festes,l’alegria ha abandonat el país.
12. Dins la ciutatnomés hi ha desolació;les seves portes, estellades,són una ruïna.