11. Pels carrers la gent s’exclamaperquè no hi ha vi,s’han eclipsat les festes,l’alegria ha abandonat el país.
12. Dins la ciutatnomés hi ha desolació;les seves portes, estellades,són una ruïna.
13. En el país i enmig dels poblesha quedat tan poca cosacom en l’olivera després de la collita,com en el cep després de la verema.
14. Alguns cridaran d’alegriaaclamant la majestat del Senyor:«Lloeu-lo des de ponent,
15. des de llevant doneu glòria al Senyor;lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel,a les illes llunyanes de la mar.
16. De l’extrem de la terrahem sentit cantar:Glòria al Déu just!»Però jo dic:«Pobre de mi, pobre de mi!Ai de mi! Els traïdors traeixen,els traïdors no paren de trair.»
17. El pànic, la fossa i el filatse us tiren al damunt,habitants de la terra.
18. Qui fugi dels crits de pàniccaurà dintre la fossa,i si surt de la fossa,s’enredarà a les malles del filat.Les comportes del cel s’han oberti els fonaments de la terra tremolen.
19. La terra s’esquerda,s’esberla la terra,tremola sencera;
20. fa tentines com un embriac,sacsejada com una barraca.Cau sota el pes de la seva apostasia,no s’aixecarà mai més.