4. Jo posaré Egipte en mansd’un amo violent,un rei despòtic el dominarà.»Ho diu el Senyor,Déu de l’univers.
5. Les aigües del Nil s’eixugaran,el riu quedarà sec i àrid.
6. Els canals faran pudor,les aigües del delta s’escorreranfins a estroncar-se.Les canyes i els joncs es marciran.
7. Fins els joncs de la boca del riui els camps que el Nil regaquedaran secs.El vent se’ls endurài no en deixarà res.
8. Els pescadors es doldrani es planyeran;els qui tiraven l’ham al Nilo hi calaven les xarxesquedaran consternats.
9. Els qui treballaven el lli,cardadors i filadors,s’aclofaran, blancs com la cera;
10. els teixidors s’asseuran abatuts,i els jornalers, desesperançats.
11. Quins ineptes,els cortesans de Tanis!Els savis del faraósón un consell d’estúpids.¿Com podeu dir referint-vos al faraó:«Sóc el fill d’un savi, un descendentdels reis de l’antigor»?
12. Però on són els teus savis, faraó?Que t’anunciïn, si és que ho saben,què ha decidit contra Egipteel Senyor de l’univers!
13. Són ineptes, els cortesans de Tanis,i els de Memfis viuen enganyats.Ells, els governadorsde les províncies,han desencaminat Egipte.
14. El Senyor omple el país d’un vique li beu l’enteniment,i ells, els governadors,esgarrien Egipteen tot el que emprèn.Egipte sembla un embriacque no s’aguanta dretdamunt el seu propi vòmit.
15. En aquell país,ningú no farà res de bo.Tant és que ho comenciel cap o la cua,la palma o el jonc.