1. Ai del paíson brunzen els eixams,situat més enllà dels rius d’Etiòpia!
2. Envia per mar els seus ambaixadorsque naveguen amb barques de papir.Torneu-vos-en, ràpids missatgers,cap aquella gent esvelta i brunyida,poble temutaquí i enllà de les fronteres,nació robusta i dominadora,gent d’una terra solcada pels rius.
3. Vosaltres, habitants del món,pobladors de la terra,mireu si s’alçaun estendard a les muntanyes,escolteu si sona un toc de corn.
4. Perquè el Senyor m’ha dit:«Des del lloc on habitoobservaré amb tota calma,la calma d’un dia lluminós i càlid,la calma de la mullenaen temps de sega.
5. Abans de la verema,quan la vinya ja ha floriti el raïm grana,llavors s’esporguen les sarmentsi es netegen,s’arrenquen els pàmpols.
6. Així, tots els invasorsquedaran a mercèdels voltors i dels animals feréstecs.Els voltors hi passaran l’estiu,i els animals feréstecs, tot l’hivern.»
7. Aleshores duran ofrenes al Senyor, Déu d’Israel, de part d’aquell poble de gent esvelta i brunyida, d’aquell poble temut aquí i enllà de les fronteres, d’aquella nació robusta i dominadora, gent d’una terra solcada pels rius. Duran les ofrenes al santuari del Senyor de l’univers, a la muntanya de Sió.
Llegir capítol complet Isaïes 18