4. Acull a casa tevaels meus fugitius, els moabites,amaga’ls dins la ciutat,que no els trobi el devastador.Quan s’acabarà l’opressiói els estralls arribaran a la fi,quan en el país el tirà desaparegui,
5. el tron de la dinastia de Davides fonamentarà en l’amor.S’hi asseurà un governant lleial,ferm en el dreti decidit a fer justícia.”»
6. Tots coneixem l’orgull de Moab,la seva arrogància sense mida:és superb, altiu, insolent,encara que es presenti tan submís.
7. Ara, doncs, els moabiteses lamenten d’ells mateixos.Tots es lamenten:gemegant consternats,i enyorant els pastissos de pansesde Quirharèsset.
8. Els conreus d’Heixbon s’han marcit;els amos de les nacionshan destrossatel fruit de les vinyes de Sibmà,que arribaven a Jazeri s’endinsaven a l’estepa.Les seves sarments s’estenienmés enllà del Mar Mort.