1. «Envieu el tribut d’anyellsal sobirà del país,des de Sela, pel desert,a la muntanya de la ciutat de Sió.»
2. Les noies de Moab,quan passen els guals de l’Arnon,semblen ocells esveratsque fugen del niu.
3. Demanen:«Porteu a Sió aquesta súplica,dueu-li aquesta petició. Digueu-li:“En ple migdia fes ombra com la nitper amagar els refugiats;no delatis els fugitius.
4. Acull a casa tevaels meus fugitius, els moabites,amaga’ls dins la ciutat,que no els trobi el devastador.Quan s’acabarà l’opressiói els estralls arribaran a la fi,quan en el país el tirà desaparegui,
5. el tron de la dinastia de Davides fonamentarà en l’amor.S’hi asseurà un governant lleial,ferm en el dreti decidit a fer justícia.”»
6. Tots coneixem l’orgull de Moab,la seva arrogància sense mida:és superb, altiu, insolent,encara que es presenti tan submís.
7. Ara, doncs, els moabiteses lamenten d’ells mateixos.Tots es lamenten:gemegant consternats,i enyorant els pastissos de pansesde Quirharèsset.
8. Els conreus d’Heixbon s’han marcit;els amos de les nacionshan destrossatel fruit de les vinyes de Sibmà,que arribaven a Jazeri s’endinsaven a l’estepa.Les seves sarments s’estenienmés enllà del Mar Mort.