Antic Testament

Nou Testament

Habacuc 1:6-17 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

6. Jo, el Senyor, he posaten peu de guerra els caldeus,poble impetuós i sense entranyes,que recorre el món d’un cap a l’altreper ocupar territoris que no són seus.

7. És gent ferotge i temible,que s’arroga el dret i el predomini.

8. Els seus cavalls són més ràpidsque els lleopards,més llestosque els llops al capvespre.Els seus cavallers ja cavalquen,arriben de lluny galopant,volen com l’àguilaque s’afua damunt la presa.

9. Tots vénen per rampinyar,pensant què s’enduran a l’orient;apleguen captius com grans de sorra.

10. Es riuen dels reis,es burlen dels qui governen;es mofen de qualsevol fortalesa:aixequen terraplens i la prenen.

11. Llavors es tornen insolents fora mida,culpables de tenir per déula seva força.»

12. Senyor, tu ets des de sempreel meu Déu sant: no morirem!¿Els has escollit, Senyor,per condemnar-nos?¿Tu, la Roca, els has fet fortsper castigar-nos?

13. Tens els ulls massa pursperquè suportin el mal,no poden tolerar tanta opressió.Doncs, per què et mires de llunyaquests malvats?Per què calles, mentre engoleixenhomes millors que no pas ells?

14. Per què tractes els homescom peixos del mar,com bestioles que pul·lulensense amo?

15. Ells els pesquenamb l’ham i amb els filats,els arrepleguenamb les seves xarxes.Després ho celebren amb gran alegria:

16. ofereixen sacrificis als filatsi cremen ofrenesen honor de les xarxesque els proveeixen de bons menjars,d’un aliment saborós.

17. ¿Continuaran buidant els seus filatsi assassinant poblessense gens de pietat?

Llegir capítol complet Habacuc 1