11. Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat.
12. Va esperar encara set dies i deixà anar el colom, que ja no va tornar.
13. L’any sis-cents u de la vida de Noè, el dia primer del primer mes, les aigües s’havien eixugat a la terra. Noè va apartar la coberta de l’arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta.
14. El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.
15. Llavors Déu digué a Noè:
16. – Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores.
17. Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin.
18. Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores.
19. Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies.
20. Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar.
21. El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho.
22. »Mentre duri la terra,mai no faltaransembres i collites,fred i calor,estiu i hivern,dies i nits.»