Antic Testament

Nou Testament

Gènesi 6:2-13 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

2. alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels homes eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler.

3. El Senyor va dir: «El meu alè de vida no es mantindrà per sempre en els homes, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.»

4. En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels homes en van néixer herois, homes de renom des dels temps antics.

5. Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal,

6. s’entristí i es penedí d’haver-los creat.

7. I va dir: «Faré desaparèixer de la terra l’home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d’haver-los fet.»

8. Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença.

9. Aquesta és la història de Noè. Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu.

10. Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet.

11. La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències.

12. Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s’havia pervertit.

13. Llavors Déu va dir a Noè:– He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra.

Llegir capítol complet Gènesi 6