20. Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.
21. Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills.Els va consolar i els parlava al cor.
22. Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l’edat de cent deu anys.
23. Arribà a veure els fills i els néts d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès.
24. Un dia, Josep va dir als seus germans:– Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob.
25. Després Josep va conjurar els descendents d’Israel dient-los:– Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.
26. Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte.