15. Un cop mort el seu pare, els germans de Josep es deien entre ells: «Potser ara Josep ens perseguirà i ens tornarà tot el mal que li vam fer.»
16. I van enviar a Josep aquest missatge:– El teu pare, abans de morir, va donar aquesta ordre:
17. “Parleu a Josep i digueu-li: Digna’t perdonar el crim i l’ofensa dels teus germans. Et vam fer molt de mal, però ara digna’t perdonar el nostre crim, ja que som servidors del Déu del teu pare.”Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules.
18. Després els seus germans van anar personalment a trobar Josep. Se li van tirar als peus i li digueren:– Som els teus esclaus.
19. Però Josep els va respondre:– No tingueu por. ¿És que m’haig de posar al lloc de Déu?
20. Cert que vosaltres em volíeu fer mal, però Déu n’ha volgut treure un bé. Déu es proposava de salvar la vida d’un poble nombrós, i avui ho compleix.
21. Per tant, no tingueu cap por: jo us mantindré a vosaltres i mantindré els vostres fills.Els va consolar i els parlava al cor.
22. Josep, amb tota la família del seu pare, es va quedar a Egipte, on visqué fins a l’edat de cent deu anys.
23. Arribà a veure els fills i els néts d’Efraïm i adoptà els fills de Maquir, fill de Manassès.
24. Un dia, Josep va dir als seus germans:– Jo em moriré aviat. Però Déu vindrà a ajudar-vos i us farà pujar des d’aquest país cap a la terra que ell va jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob.
25. Després Josep va conjurar els descendents d’Israel dient-los:– Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.
26. Josep va morir a l’edat de cent deu anys. Van embalsamar el seu cos i el dipositaren en un sarcòfag, a Egipte.