8. Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar:– Qui són aquests?
9. Josep va respondre al seu pare:– Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí.Jacob li diu:– Acosta-me’ls, que els vull beneir.
10. Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar.
11. Israel digué a Josep:– No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents.
12. Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare i es prosternà fins a tocar a terra amb el front.
13. Tot seguit va agafar de la mà els seus dos fills: Efraïm a la dreta i Manassès a l’esquerra. Efraïm es trobava, doncs, a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva dreta. Josep els hi va acostar.
14. Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d’Efraïm, el més petit, i l’esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran.
15. Israel els va beneir així:– Que el Déu davant el qualhan viscut sempreels meus pares, Abraham i Isaac,el Déu que ha estat el meu pastordes que existeixo fins al dia d’avui,
16. l’àngel que m’ha alliberat de tot mal,beneeixi aquests nois.Que en ells es perpetuïel meu nom i el dels meus paresAbraham i Isaac.Que es multipliquin a desdirarreu del país.