15. Israel els va beneir així:– Que el Déu davant el qualhan viscut sempreels meus pares, Abraham i Isaac,el Déu que ha estat el meu pastordes que existeixo fins al dia d’avui,
16. l’àngel que m’ha alliberat de tot mal,beneeixi aquests nois.Que en ells es perpetuïel meu nom i el dels meus paresAbraham i Isaac.Que es multipliquin a desdirarreu del país.
17. A Josep no li va agradar que el seu pare posés la mà dreta damunt el cap d’Efraïm, i va agafar la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès.
18. I li va dir:– Així no, pare. El primogènit és aquest. Posa la teva mà dreta damunt el seu cap.
19. Però el seu pare s’hi va negar:– Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sen-cera.