24. Al moment de la collita, en donareu una cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts seran per a vosaltres: us serviran per a sembrar els camps i per a alimentar-vos, vosaltres, les vostres famílies i els vostres infants.
25. Ells van respondre:– Ens has salvat la vida. N’hi ha prou, senyor, que ens concedeixis el teu favor; nosaltres acceptem de ser esclaus del faraó.
26. Josep va promulgar una llei, vigent encara avui, segons la qual una cinquena part de les collites de les terres d’Egipte ha de ser per al faraó. Tan sols les terres dels sacerdots no pertanyen al faraó.
27. Els israelites habitaven al país d’Egipte, a la regió de Goixen. Van comprar-hi propietats, van ser fecunds i es multiplicaren molt.
28. Jacob visqué encara disset anys a Egipte, fins a l’edat de cent quaranta-set anys.
29. Quan a Israel se li acostava l’hora de la mort, va cridar el seu fill Josep i li digué:– Si gaudeixo del teu afecte, mostra’m el teu amor i la teva fidelitat. Posa la mà sota la meva cuixa i jura’m que no m’enterraràs a Egipte.
30. Quan vagi a adormir-me amb els meus pares, treu-me d’Egipte i porta’m a enterrar al seu sepulcre.Josep li va respondre:– Ho faré tal com dius.
31. Ell va insistir:– Jura-m’ho.Josep li ho va jurar. Llavors Israel es va ajeure al llit i reclinà el cap damunt el coixí.