28. Israel havia enviat Judà a dir a Josep que anés a trobar-lo a la regió de Goixen. Quan hi hagueren arribat,
29. Josep va fer enganxar la seva carrossa i anà a Goixen a trobar el seu pare Israel. Quan va ser al seu davant, se li llançà al coll i va plorar una bona estona abraçat amb ell.
30. Israel va dir a Josep:– Ara ja em puc morir. T’he vist i sé que encara vius.
31. Després Josep va dir als seus germans i a tota la família del seu pare:– Me’n vaig a fer-ho saber al faraó. Pujo a dir-li que ja han arribat els meus germans i la família del meu pare, que eren al país de Canaan.
32. Li explicaré que sou pastors d’ovelles i cabres, que crieu bestiar i que us heu endut els ramats d’ovelles, cabres i vaques i tot el que posseïu.
33. Així, doncs, quan el faraó us faci cridar i us demani quin és el vostre ofici,
34. responeu-li: “Els teus servents, des de joves, hem fet sempre de pastors, tant nosaltres com els nostres pares.” Així podreu habitar a la regió de Goixen, perquè als egipcis els repugnen tots els pastors d’ovelles i cabres.