3. I va dir als seus germans:– Jo sóc Josep. ¿Encara és viu el meu pare?Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant.
4. Llavors Josep digué als seus germans:– Acosteu-vos cap a mi.Ells se li van acostar, i els tornà a dir:– Jo sóc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte.
5. Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida.
6. Ja fa dos anys que hi ha fam al país i encara en passaran cinc sense conreu ni sega.
7. Déu m’ha enviat aquí abans que vosaltres per assegurar-vos la supervivència en aquest país i salvar prodigiosament les vostres vides.
8. No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m’ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d’Egipte.
9. Afanyeu-vos a anar a trobar el meu pare i digueu-li: “Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha fet senyor de tot Egipte. Baixa al meu costat, no triguis.
10. Viuràs a la regió de Goixen, a prop meu, amb els teus fills, els teus néts, els teus ramats d’ovelles i vaques i amb tots els teus béns.
11. Allà jo et mantindré, perquè encara queden cinc anys de fam. No vull que et manqui res a tu, ni a la teva família, ni als teus ramats.”
12. »Vosaltres mateixos i tu, Benjamí, germà meu, podeu comprovar amb els vostres propis ulls que sóc jo qui us parla.