14. Josep es va llançar al coll del seu germà Benjamí tot plorant, i Benjamí també plorava abraçat a ell.
15. Després va besar els altres germans, cobrint-los de llàgrimes. Després d’això, els seus germans es posaren a conversar amb ell.
16. Per la cort del faraó va córrer la notícia que havien arribat els germans de Josep, i tant el faraó com els seus cortesans ho van veure amb bons ulls.
17. Aleshores el faraó digué a Josep:– Digues als teus germans que carreguin els seus animals i que se’n tornin cap al país de Canaan
18. a cercar el seu pare i les seves famílies i que les portin aquí, al meu costat. Els donaré la contrada més fèrtil d’Egipte, on podran menjar del bo i millor del país.
19. Encarrega’t també de donar l’ordre que agafin alguns carros egipcis per transportar-hi els seus fills, les seves dones i el seu pare, i venir cap a Egipte.
20. Que no els dolgui el que deixaran, perquè tindran el millor de tot el país d’Egipte.
21. Els fills d’Israel ho van fer així. Complint l’ordre del faraó, Josep els va donar carros i provisions per al viatge.
22. A cada un d’ells, els va donar unamuda de vestits, però a Benjamí li va donar cinc mudes i tres-centes peces de plata.
23. A més, va enviar al seu pare, per al viatge, deu ases carregats dels millors productes d’Egipte i deu someres carregades de blat, pa i altres aliments.
24. Josep va acomiadar els germans, tot recomanant-los que no discutissin pel camí.
25. Ells van pujar d’Egipte i arribaren al país de Canaan. Van anar a trobar el seu pare Jacob
26. i li van anunciar:– Josep encara és viu! Més encara, és el governador de tot Egipte!Però Jacob no va reaccionar, perquè no se’ls creia.
27. Ells li van explicar tot el que Josep els havia dit, i Jacob mateix pogué veure els carros que Josep enviava per prendre’l. Llavors el pare de Josep es va reanimar.
28. Israel digué:– No puc demanar més. El meu fill Josep encara és viu. Vull anar a veure’l abans de morir.