1. Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar:– Feu sortir tothom del meu davant.Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents.
2. Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se’n va assabentar fins la cort del faraó.
3. I va dir als seus germans:– Jo sóc Josep. ¿Encara és viu el meu pare?Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant.
4. Llavors Josep digué als seus germans:– Acosteu-vos cap a mi.Ells se li van acostar, i els tornà a dir:– Jo sóc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte.
5. Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida.
6. Ja fa dos anys que hi ha fam al país i encara en passaran cinc sense conreu ni sega.