7. Ells van replicar:– Senyor meu, com ens pots acusar així? Mai de la vida cap dels teus servents no hauria gosat fer res de semblant!
8. T’hem tornat del país de Canaan els diners que havíem trobat dins els nostres sacs. Com seríem capaços de robar or o plata de la casa del teu amo?
9. Si ho trobes en el bagatge d’un dels teus servents, que mori, i tots nosaltres serem esclaus del teu amo.
10. El majordom va replicar:– Que sigui tal com dieu. El culpable serà el meu esclau, i els altres quedareu lliures.
11. Cada un s’afanyà a descarregar el seu sac a terra per obrir-lo.
12. El majordom va escorcollar els sacs, començant pel del més gran i acabant pel del més petit, i la copa es va trobar en el sac de Benjamí.
13. Ells es van esquinçar els vestits. Van carregar els ases i se’n tornaren a la ciutat.
14. Quan Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era. Ells es van prosternar davant d’ell amb el front a terra,
15. i Josep els preguntà:– Què és, això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo té el do d’endevinar?
16. Judà li va respondre:– Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.
17. Josep replicà:– Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
18. Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir:– T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó.
19. Quan vam venir l’altra vegada, el meu senyor va preguntar als seus servents si encara teníem pare i algun altre germà.
20. Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort.
21. Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure.”