21. Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure.”
22. Nosaltres ja vam explicar al meu senyor que el noi no podia deixar el seu pare; que, si el deixava, el pare es moriria.
23. Però tu vas dir als teus servents: “Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre.”
24. Quan anàrem de nou a trobar el teu servent, el nostre pare, li vam explicar tot el que tu, senyor meu, ens havies dit.
25. I quan el nostre pare ens va manar que tornéssim per comprar més queviures,
26. li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell.
27. El teu servent, el meu pare, ens va replicar: “Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills.
28. Un va sortir de casa i ja no l’he vist més: segur que una bèstia ferotge el va trossejar.
29. Si ara em preneu aquest altre i li passa una desgràcia, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.”
30. »Ara, doncs, com puc anar a trobar el teu servent, el meu pare, sense el noi? La vida del meu pare està lligada a la seva.
31. Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell.
32. A més, jo m’havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: “Si no te’l porto, per sempre més seré culpable davant teu.”
33. Ara, doncs, et demano que em deixis quedar aquí com a esclau del meu senyor en comptes del noi, i que ell torni a casa amb els seus germans.
34. Com puc tornar a casa del meu pare si el noi no ve amb mi? Jo no podria suportar la desgràcia que cauria sobre el meu pare!