12. El majordom va escorcollar els sacs, començant pel del més gran i acabant pel del més petit, i la copa es va trobar en el sac de Benjamí.
13. Ells es van esquinçar els vestits. Van carregar els ases i se’n tornaren a la ciutat.
14. Quan Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era. Ells es van prosternar davant d’ell amb el front a terra,
15. i Josep els preguntà:– Què és, això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo té el do d’endevinar?
16. Judà li va respondre:– Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.
17. Josep replicà:– Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
18. Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir:– T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó.
19. Quan vam venir l’altra vegada, el meu senyor va preguntar als seus servents si encara teníem pare i algun altre germà.
20. Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort.
21. Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure.”
22. Nosaltres ja vam explicar al meu senyor que el noi no podia deixar el seu pare; que, si el deixava, el pare es moriria.
23. Però tu vas dir als teus servents: “Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre.”
24. Quan anàrem de nou a trobar el teu servent, el nostre pare, li vam explicar tot el que tu, senyor meu, ens havies dit.
25. I quan el nostre pare ens va manar que tornéssim per comprar més queviures,
26. li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell.
27. El teu servent, el meu pare, ens va replicar: “Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills.
28. Un va sortir de casa i ja no l’he vist més: segur que una bèstia ferotge el va trossejar.
29. Si ara em preneu aquest altre i li passa una desgràcia, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.”
30. »Ara, doncs, com puc anar a trobar el teu servent, el meu pare, sense el noi? La vida del meu pare està lligada a la seva.
31. Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell.