28. Ells respongueren:– El teu servent, el nostre pare, es troba bé, encara és viu.I es van agenollar i es prosternaren novament.
29. Josep va veure Benjamí, el seu germà, fill de la seva mateixa mare, i va preguntar:– ¿És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?I afegí:– Que Déu et sigui propici, fill meu.
30. Josep, amb el cor commogut de veure el seu germà, va sortir de pressa: se li negaven els ulls. Entrà a la seva cambra i es posà a plorar.
31. Després es va rentar la cara i va tornar on eren tots. Dominant la seva emoció, manà que servissin el dinar.
32. Servien Josep en una taula, i els seus germans en una altra. Els egipcis menjaven amb Josep, a part: ells no poden menjar amb els hebreus, perquè ho consideren una cosa repugnant.
33. Els germans seien davant de Josep per ordre d’edat, del més gran al més petit, i es miraven estranyats els uns als altres.
34. Josep els feia portar plats de la seva pròpia taula, i a Benjamí li servien una ració cinc vegades més gran que la dels seus germans. Van beure amb Josep i es van alegrar amb ell.