15. Els germans es van endur els regals i el doble de diners. Van baixar a Egipte amb Benjamí i es presentaren a Josep.
16. Quan Josep veié Benjamí amb ells, va dir al seu majordom:– Porta aquesta gent a casa meva, fes matar un cap de bestiar i prepara’l, que dinaran amb mi aquest migdia.
17. El majordom va executar les ordres de Josep i conduí aquella gent a casa seva.
18. Quan van veure que els feien entrar a casa de Josep, van tenir por, i es deien: «Ens hi fan entrar pels diners que, en el primer viatge, ens van posar dins els nostres sacs. Ara se’ns tiraran al damunt i ens maltractaran, ens prendran els ases i ens faran esclaus.»
19. Es van acostar, doncs, al majordom de Josep i li van parlar a l’entrada de la casa:
20. – Perdó, senyor. Nosaltres ja hem vingut una altra vegada a comprar queviures.
21. De retorn, en arribar al lloc on havíem de fer nit, vam obrir els nostres sacs i cada un va trobar a la boca del seu sac justament els diners que havia pagat. Ara els venim a tornar
22. i portem també més diners per comprar més queviures. No sabem pas qui va posar els diners als nostres sacs.
23. Ell els va respondre:– Estigueu tranquils, no tingueu por. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, és qui va posar un tresor als vostres sacs, perquè els vostres diners, jo bé els vaig cobrar.Llavors va deixar Simeó en llibertat.
24. El majordom els va fer entrar a casa de Josep i els donà aigua per a rentar-se els peus i farratge per als ases.
25. Ells van preparar els regals, tot esperant l’arribada de Josep a migdia. Els havien dit que dinarien allà.
26. Quan Josep va entrar a casa, li donaren l’obsequi que portaven, tot prostrant-se davant d’ell fins a tocar a terra.