4. Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
5. Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.
6. Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front.
7. Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament:– D’on veniu?Ells respongueren:– Venim del país de Canaan a comprar menjar.
8. Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren.
9. Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué:– Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país.
10. Ells van protestar:– No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar.
11. Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
12. Josep va replicar:– No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!
13. Ells li tornaren a dir:– Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.
14. Josep els replicà:– És el que us deia: vosaltres sou uns espies!
15. Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit.
16. Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!
17. I els va fer tancar tres dies a la presó.
18. Al cap de tres dies, Josep els digué:– Jo sóc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida.
19. Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades.