3. Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat.
4. Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
5. Des del país de Canaan, on també hi havia fam, els fills d’Israel van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.
6. Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front.
7. Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament:– D’on veniu?Ells respongueren:– Venim del país de Canaan a comprar menjar.
8. Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren.
9. Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, i els digué:– Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país.
10. Ells van protestar:– No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar.
11. Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
12. Josep va replicar:– No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!
13. Ells li tornaren a dir:– Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.