28. Llavors digué als seus germans:– M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat.El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»
29. Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:
30. – L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país.
31. Nosaltres li vam replicar: “Som gent honrada, i no pas espies.
32. Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.”
33. Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades.
34. Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.”
35. Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar.
36. Jacob, el seu pare, els digué:– Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
37. Aleshores Rubèn va dir al seu pare:– Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me’l, que jo te’l tornaré.
38. Jacob va replicar:– El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. Si li passava res durant el viatge, vell com sóc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.