23. Com que Josep els parlava valent-se d’un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.
24. Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor.Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el féu encadenar al seu davant.
25. Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer.
26. Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar.
27. Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac.
28. Llavors digué als seus germans:– M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat.El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»
29. Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:
30. – L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país.
31. Nosaltres li vam replicar: “Som gent honrada, i no pas espies.
32. Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.”
33. Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades.
34. Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.”