20. Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem.Ells van acceptar de fer-ho així.
21. Es deien els uns als altres:– Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació.
22. Rubèn els respongué:– ¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort.
23. Com que Josep els parlava valent-se d’un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.
24. Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor.Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el féu encadenar al seu davant.
25. Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer.
26. Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar.
27. Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac.
28. Llavors digué als seus germans:– M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat.El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»