14. Josep els replicà:– És el que us deia: vosaltres sou uns espies!
15. Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit.
16. Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!
17. I els va fer tancar tres dies a la presó.
18. Al cap de tres dies, Josep els digué:– Jo sóc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida.
19. Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades.
20. Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem.Ells van acceptar de fer-ho així.
21. Es deien els uns als altres:– Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació.
22. Rubèn els respongué:– ¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort.
23. Com que Josep els parlava valent-se d’un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.
24. Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor.Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el féu encadenar al seu davant.