10. Ells van protestar:– No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar.
11. Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
12. Josep va replicar:– No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!
13. Ells li tornaren a dir:– Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.
14. Josep els replicà:– És el que us deia: vosaltres sou uns espies!
15. Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit.
16. Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!
17. I els va fer tancar tres dies a la presó.
18. Al cap de tres dies, Josep els digué:– Jo sóc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida.
19. Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades.
20. Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem.Ells van acceptar de fer-ho així.